Mas Torre Segimona

Hem llegit a diversos autors afirmar que la Torre feia la funció d'intercomunicador entre el Castell de Fals i les torres de guaita de ponent, però això no és posible, perquè no hi ha contacte visual des del terrat amb les Torres de Fals, a causa d'una elevació del terreny que ho impedeix. És probable però, que la Torre formés part del conjunt defensiu del castell, ja que en controlava l'accès per cantó del Pla de Fals. L'estil constructiu de la Torre ens permet datar-la aproximadament al segle XI, més o menys.

La primera dificultat que ha presentat l'estudi de la història dels habitants d'aquest mas fortificat, ha estat esbrinar el seu nom antic. De la relació de masos del capbreu de 1303, la primera opció, i la més lògica, va ser considerar que el mas de Pere ça Torra corresponia al mas que ens ocupa. Aquesta opció es va desestimar, entre d'altres raons, perquè en els capítols que va fer el 1398 l'hereu Joan de Torre, la seva mare Blanca, vídua d'Arnau de Torre, va cedir al fill "tot aquell hospici o casa que tinc i posseeixo dins de la sagrera de dit castell de Fals, que afronta amb el mur del dit castell i amb la casa de Pere Lledó, i totes les meves terres, honors i possessions, amb tots els recipients per contenir vi, blat i oli, i els altres mobles i estris de la casa i la cuina ...etc."

La casa dels Torre es trobava doncs, dins dels murs del castell.

Descartat aquest cognom familiar, altres indicis ens van portar a la conclusió que en el segle XIII la Torre actual era coneguda amb el nom de mas Morera.

En un dels llibres del Veguer de la ciutat de Manresa hem trobat la referència més antiga dels Morera de Fals. El novembre de 1278 Geralda, muller de Guillermus de Moraria, o Guillem de Morera, va donar el seu consentiment a la venda que va fer el seu marit d'un hort anomenat Bassa, situat al terme de Sant Martí de Torruella. Aquest consentiment era obligat quan el marit aliena alguna bé vinvulat al patrimoni dotal de la seva muller. El document de l'any següent ens aclareix l'identitat de la Geralda, perquè enregistra un pagament del Guillem per compte de Carrió, del mas de la Serra de Fals, el seu sogre. Un document de de 1285 ens il.lumina un xic més sobre la parentela del Guillem. El procurador del seu germà Ponç de Morera, canonge de la catedral de Vic, va reconèixer que el Guillem havia fet efectiva una part dels 300 sous que el seu pare Bernat de Morera havia deixat en testament al fill capellà. El 1293, Bernat de Cirera, de Rajadell, va signar un rebut per 500 sous, a compte del dot de la seva muller Elisenda, que era filla del Morera. El 9 de les calendes de febrer de 1297, el Veguer de Manresa va manar al Batlle de Fals que obligués a pagar un deute de 60 sous a Guillem de Morera, dins d'un termini màxim de vint dies.

Els censos de la Morera

En el capbreu de 1303, abans citat, surt el mas de la Morera, i pels censos que ha de pagar cada any no hi ha dubte que és un dels tres o quatre masos més forts del terme, la qual cosa seria congruent amb la seva situació privilegiada al mig del Pla de Fals. A més de l'herba, la palla, i la llenya i les prestacions personals, que eren iguals per a tots els masos, grans o petits, el mas de la Morera havia de donar un parell d'ous, una gallina, una bèstia jove un cop cada quatre anys, una perna de cansalada de set lliures de pes, any sí, any no, cinc dotzens i mig de blat, mig d'ordi i mig de civada, tres fogasses de pa, i una mitgera de vi. Era un dels pocs masos del terme que feia una contribució en forma de vi, la qual cosa demostra que el conreu de la vinya era molt marginal en aquella època.

El 1303 Ramon Morera va comprar a uns negociants de Manresa una certa quantitat de fusta per compte de Ramon, fill del vescomte Ramon Folch de Cardona. El 1317 surt documentat en dues ocasions. El desembre de 1319 un Bernat Morera va anar a casa del jueu Salomon Vidal i li va manllevar 70 sous, amb el compromís de retornar-los el dia primer d'agost, juntament amb 5 sous de "lucro" o interessos.

El 1342 torna a sortir Bernat de Morera i novament el 1351. En aquesta dada el Bernat, que ja era vidu de Ròmia, va tractar amb el seu cunyat Pere Rourich, del terme de Puig de Maguer, sobre la restitució del dot de la difunta Alamanda, una germana del Bernat. En un altre document el Bernat Morera és un dels executors del testament de l'amo del mas Joan de Fals, un mas del qual no se n'ha sentir a parlar mai més.

El 19 de febrer de 1369 Bernat ça Morera va signar debitori a favor de Pere de Ubach de Rajadell, per 33 sous en moneda d'or que li havia deixat. Va jurar que li tornaria els diners l'agost i va complir com un home, ja que el 16 d'agost el deute va ser ratllat en el llibre del notari. El 1395 Bernat de Morera i els seus fills Bernat, Joan, Pere, Ramon i Guillem, tots habitants a Manresa, van rebre del cuirater Berenguer de Morera uns diners que els pertocaven de l'herència de Bernat de Morera, germà (o germanastre) del Bernat en primer lloc esmentat. Un bon embolic de noms. El 1406 el fill Guillem ja era mort i el pare va donar poders a l'altre fill Ramon per reclamar l'herència. Entremig, el 1377, apareix un Pere de Morera, casat amb Ròmia, filla de Jaume i Bartomeua, procedents del mas Cayronardes de Fals, un mas avui desaparegut i de localització incerta.

Segle XV

El 1421 el Bernat ja era mort i la seva vídua Constança va declarar que Pere de Cantacorbs, rector de Sant Feliu de Constantí, havia pagat per ella 4 sous de cens i una gallina que el mas Morera donava al Comte de Cardona per un tros de terra dit "lo Domenge". L'abril d'aquell any va llogar a Bernat Grau de Fals totes les terres del mas Morera per 5 anys, exceptuant les vinyes, els olivers i altres arbres fruiters. Segons el tracte, l'arrendador havia de donar a la vídua la vuitena part de les collites de cereals, però només la cinquena del que produïssin dos trossos coneguts com la Closa i la Joana. Les garbes s'havien de batre a l'era de la casa i allà fer les parts.

El 1428 va fer testament Constança, vídua de Bernat ça Morera. A la Constança li quedaven llavors tres fills vius, el Joan, el Pere i el Ramon, els quals vivien a Manresa i s'ocupaven en diferents oficis; el Joan era mercader, el Pere, manyà i el Ramon, teixidor de lli. En el testament va cedir els drets que tenia sobre el mas Morera de Fals als seus néts Bernat i Pericó Morera. Aquest dos eren teixidors i descendien de Bernat Morera, un altre fill de la Constança, ja difunt.

En un document de 1431 hi surten els germans Pere Morera, Ramon i Maria, aquesta muller de Pere Llordella de la Fortesa, i també Bernat i Pere, nebots dels tres anteriors. Tots aquests parents es van posar d'acord per vendre una vinya a Manresa, en un lloc dit Queralt, i repartir-se entre ells els diners, ja que la vinya era l'herència que els tocava de Joan Morera, germà i oncle, respectivament.

Saltant uns quants anys, trobem el 1509 el casament entre Pere Morera, fill de Francesc Morera i Margarida de Fals, i Agnès Vilalta. No hi ha cap indicació de la seva relació amb la propietat del mas. Durant aquesta època l'heretat Morera deuria incorporar les terres del mas rònec Coll.

Trull de Monistrolet

Després d'un altre espai de temps sense notícies sobre els qui vivien i treballaven al mas, arribem al darrer capítol de la família Morera i la substitució d'aquesta per una nova nissaga vinguda de Monistrolet. En una acta notarial d'octubre de 1550 hi consta el reconeixement de Joan Morera, blanquer de Manresa, a Segimon Trull de Fals, conforme aquest li ha pagat les 4 lliures que quedaven a deure del preu de venda de 12 lliures del mas dit de la Morera de Fals. La venda l'havia fet el difunt Antoni Morera, pare del Joan, a Bernat Andreu, àlies Trull, pare del Segimon, i n'havia donat fe el notari Vidal de Cardona. No hi consta la data de la transacció original. Les primeres 8 lliures les havia pagat el Bernat Trull en efectiu, mentre que pel valor de les restants 4 lliures, el Segimon va lliurar una càrrega i 15 lliures (de pes) de llana.

Bernat Trull, àlies Jaume Andreu, era l'hereu del mas Trull de Monistrolet. Moltes voltes hi hem donat sense arribar a esbrinar on es trobava exactament aquest mas. Certament era un mas molt antic, que ja apareix a començaments del segle XIV, i sembla que era proper o tenia alguna mena de relació amb el mas Bosch o de les Dues Cabres de Rajadell. El nostre interès és justificat, perquè es va produir una veritable colonització i repoblació d'alguns dels masos més emblemàtics de Fals a càrrecs de persones provinents del mas Trull. Per veure-ho, només cal consultar la història dels masos Jaumeandreu, Bosch, Gabriela, o el present mas de la Torre.

Hem arreplegat nombroses mostres de l'activitat del Bernat Trull en el període comprés entre el 1499 i el 1535, principalment compra-vendes de bestiar, en algunes de les quals apareix com avalador Joan Trull de Fals. Aquest Joan Trull, probablement germà del Bernat, es va convertir en l'amo del mas Jaume Andreu.

En el testament que va fer el 1542 Bernat Trull, àlies Jaume Andreu, hi surt la seva dona Rafela i cinc fills. L'hereu Pere estava casat amb Francina i ja tenia sis fills. El Joan estava casat amb l' Agnès, el Segimon amb la Valentina, i l'Antoni amb la Joana. Aquesta Joana era la pubilla del mas Bosch de Fals. El Jaume encara era solter i s'especifica que és fill de la Rafela, la qual cosa pot fer pensar que els altres germans eren fills d'una altra dona. Va llegar 3 sous a cadascun dels néts i nétes, entre els quals s'hi comptaven els tres xiquets del Segimon i la Valentina; el Jaume, el Pere i el Bernat.

En aquesta època els noms de les persones no eren fixes com ara, de manera que les persones alternaven el nom del mas de procedència amb el cognom propi, així per exemple, els Trull eren coneguts com Jaume Andreu, o viceversa. També de vegades els descendents mantenien el nom de pila del pare al llarg de generacions i al final l'adoptaven com a cognom. Aquest és el cas del descendents del Segimon.

El Segimon i els seus successors van aconseguir que el nom clàssic del mas canviés i es convertís en Torre Segimona. El procés no va ser senzill ni ràpid, ja que durant molt temps els noms es van alternar. La confusió més gran però, es donava en els cognoms i els àlies, que fluctuaven entre diverses formes. Tant trobem Truy o Trull, com Sagimon, Torrasagimon o Torra, com Andreu o Jaume Andreu. Això, i el fet afegit que sovint també es prescindia dels noms de pila, ha fet que la recerca d'aquesta part de la història hagi estat una tasca especialment àrdua.

El veí mas Prat (ara Gabriela) passava llavors per una etapa dolenta, i el Segimon Trull va adquirir drets sobre aquell mas, perquè va deixar diners al Prat, el qual es veia obligat a posar el seu patrimoni en garantia de la devolució dels préstecs. En concret, el Segimon va finançar les 70 lliures del dot de la Joana, una neboda del Prat, quan aquesta es va casar amb Vicenç Torra. Dues nebodes més del Joan Prat es van emparentar amb dos dels fills del Segimon; el Pere amb la Caterina i el Jaume amb l'Agnès. A cadascuna li va prometre l'oncle 65 lliures, però com que no tenia ni un duro, els dots van quedar garantits per l'heretat. Encara el Segimon va assumir més deutes, de manera que el 1564 el total pujava a 230 lliures. Aquesta va ser la quantitat que va haver de satisfer Joan Sagristà quan es va casar amb la pubilla del mas Prat i va voler recuperar el ple domini de l'heretat.

Els Segimons

Tornant a la Torre, tenim que el Segimon i la Valentina, a més dels tres xicots citats, també van tenir una noia, la Càndia, la qual es va casar dues vegades, les dues amb naturals d'Occitània. En aquella època mancaven treballadors al camp i a la ciutat, i l'emigració procedent de l'altre banda dels Pirineus va ser benvinguda. Per les noies casadores no deuria ser fàcil trobar homes catalans i algunes s'havien de conformar amb els nouvinguts. El primer casament es va celebrar el 1565 amb Pere Cresp, d'un poble del bisbat de Caors, i les 45 lliures del dot de la Càndia les van pagar a mitges els seus dos germans. També li van donar unes tovalles, una flassada, dues canes de bruneta per fer-se el vestit nupcial, i diverses peces de roba blanca. El 1574 va repetir matrimoni amb Pere Bonach, un teixidor de drap de llana, del lloc de Valentina, del bisbat de Comenge. Aquests casaments ja no els va arribar a veure el Segimon, posat que el 1559 la seva dona ja constava que era vídua.

El successor va ser el Pere o Pere Segimon Trull, el qual es va casar el 1551 amb Caterina Prat. El 1575 la Caterina ja era vídua i gaudia de l'usdefruit del mas Torre Morera. Aquell any va renunciar a alguns drets que encara conservava sobre el mas Prat (la Gabriela) a favor de la seva neboda Magdalena Badia, la filla de Jaume Trull. El següent amo va ser Pere Trull, àlies Jaume Andreu, que va casar-se el 1581 amb Antònia, filla d'Antoni Casassayas de Rocafort. El dot de l'Antònia va estar força bé, 155 lliures, 50 pagades el mateix moment que van signar els capítols i la resta el dia de les esposalles. L'aixovar va consistir en dues caixes noves de fusta d'alber o roure, amb pany i clau, una flassada de mida mitjana, dos llençols, unes tovalles, mitja dotzena de tovalloles i una dotzena de "torcaboques".

Aquesta parella va morir relativament jove deixant un fill menor d'edat. Segurament no van fer ni testament, perquè el Batlle del terme va designar a tres tutors per tenir cura dels interessos del menor. Els tutors eren els propietaris Francesc Oliveras, de Sallent, Antoni Bosch i Melcior Torreblanca, de Fals.

Amb l'aprovació i el recolzament financer dels tutors, el jove Vicenç Segimon, àlies Trull, hereu del mas Torra Segimona, àlies Morera, va pactar cartes dotals el 1602 amb Coloma, filla d'Antoni Torra, àlies Françoy, i Cebriana. El Françoy venia de Sant Fruitós, mentre que la Cebriana era del mas Mestre de Sant Amanç. El dot de la Coloma va ser de 180 lliures en metàl·lic i dues caixes de noguer que contenien un aixovar bastant ric.

Els tutors van acordar amb l'Antoni Torra, àlies Françoy, que li arrendarien les terres del mas Torre durant un període de cinc anys, sota la condició que ell havia de conrear bé les terres i donar la sisena part de la collita al pubill. Una de les seves obligacions era que cada temporada havia de cavar 200 canes de vall. Això mereix alguna explicació. La forma de plantar vinya en aquell temps consistia primer en arrencar la vegetació i després cavar uns sots allargats i fondos i omplir-los amb les restes vegetals. Sobre les valls s'hi plantaven llavors els rengles de ceps. Dues-centes canes serien uns 300 metres actuals.

També es va haver de comprometre a mantenir la filla i el gendre, els quals havien de contribuir treballant per la casa. Si algun d'ells queia malalt, el Françoy havia de sufragar el tractament, amb el descàrrec que: ... y si es cars la malaltia dells durara molt de temps que fos molt costosa al dit Fransoy, en tal cars se li tinga de pagar a coneguda de dos personas, a saber, steve mestre de Castellfollit y de jaume torra de Solernou del terme de Soria ...

El 1604 Antoni Fransoy, àlies Torra, va comprar per 7 ducats un ase blanquinós al negociant Antoni Huch, però no va acabar-lo de pagar fins dos anys després. Ja no va viure gaire més, ja que el 1609 el Vicenç va pagar un deute de 100 lliures per blat del seu sogre difunt. Un debitori del gener de 1612 enregistra la compra de Vicenç Torra, de la Torra Segimona, a Joan Monjo, blanquer i comerciant de Manresa, de 12 quarteres de blat i 6 quarteres de mill. El preu del blat era de 36 sous la quartera i el del mill de 24.

Dels fills del Vicenç i la Coloma tenim constància del Vicenç, del Francesc, casat el 1642 amb Maria Corrons de Manresa, i de Joan Segimon, casat amb Eleonor.

La ruïna

Cap aquesta època, la família Segimon va perdre el mas. No ha estat possible descobrir-ne les circumstàncies, però el més probable és que no pogués superar la forta crisis que van patir moltes explotacions agrícoles de les planes interiors de Catalunya, a causa de les males collites i les repetides guerres amb França. Com va passar sovint amb altres propietats arruïnades, la Torre va ser comprada per una família burgesa de la ciutat. En una còpia incompleta del capbreu de 1639, hi consta que la Torre Segimona pertany a un tal Amigant de Manresa. Una acta notarial de 1645 ens ajuda a establir un xic millor la identitat del nou propietari de la Torre. Bartomeu Faurons, habitant al mas, va reconèixer deure 21 lliures al Magnífic Joan Josep d'Amigant, "domicello", de la ciutat de Manresa. Podem suposar que el Faurons era el masover i que el noble senyor Joan Josep D'Amigant, l'amo.

La família Amigant pertanyia a la petita noblesa i era una de les grans famílies de la ciutat. Tenia el palau prop de la Plaça Major, en un carreró que avui encara conserva el nom de Passatge d'Amigant.

A partir d'aquest punt el destí del mas de la Torre va quedar en mans de propietaris que deixaven l'explotació en mans de procuradors o col·lectors. A la casa hi deurien passar diverses fornades de famílies de masovers, que, com és habitual, no deixaven rastre. Hi ha una excepció però; se sap que el 1687 hi vivia un tal Salvador Casas.

Un dia, els Amigant es van vendre la finca, i després de passar per algunes mans, el 5 de maig de 1710 Francesc Sagristà, l'amo del mas Gabriela, va comprar l'heretat de la Torre a Josep Massana i Perera, un cirurgià de Manresa. No sabem quant en va pagar en total, però una part important dels diners de la venda se'ls va quedar Joan Colell, un cirurgià de Barcelona que era parent polític del venedor de la finca.

Per poder adquirir la finca el Francesc Sagristà va vendre un censal de 1.000 lliures a tres capellans de la Seu. Aquest censal era de preu molt elevat, però els mossens deurien considerar que estava suficientment avalat per les possessions del Gabriela. El cens representava una pensió anual de 2.000 sous, és a dir 50 lliures.

O la finca no era tan productiva com s'esperava, o bé no podia pagar els interessos del préstec, el cert és que el Francesc Sagristà el 14 de gener de 1737 es va vendre a carta de gràcia l'heretat Torre per 1.350 lliures a Ignasi Perera, un blanquer de Manresa. Cada vegada que una terra canviava de mans, el comprador havia de satisfer un determinat percentatge del preu de la compra-venda al senyor que tenia el domini directe de la terra en qüestió. En motiu de la venda a carta de gràcia, abans esmentada, ens assabentem que l'heretat Torre constava en realitat de dues propietats; la Torre Segimona i un mas rònec, aglevat i unit a aquesta, anomenat el mas Coll.

El mas Coll, a diferència de la resta de masos del terme, no estava sota el domini dels Cardona, sinó que el domini pertanyia a la parròquia de Sant Vicenç. Les terres del mas Coll estaven situades al sector de la Creu, on hi havia un casalot enrunat, restes del qual encara afloren avui en dia en llaurar fondo la terra. Els límits del capmàs van ser descrits per Jaume Grau Casanovas a finals del segle XIX, després d'haver estudiat atentament els antics capbreus. L'amo del Grauet va escriure que : (...) el capmas Coll es lo tros que queda des del cami veynal que va a la vall de la Mallencosa, passa per la casa Torra y segueig per la creu y el reval de cal Colom a nostra Señora del Grau (...) El Perera va haver doncs de pagar al rector de Fals 220 lliures, a part d'una quantitat superior al Duc de Cardona.

L'Ignasi Perera era conegut amb el sobrenom de "lo noy de la virreyna", i quan va morir va deixar els seus béns al nebot Ignasi Perera, que tenia l'ofici de veler o teixidor de vels de seda. A finals de 1750, Maurici Soler de la Plana, un ric ciutadà honrat de Manresa, va voler invertir una part dels seus cabals en unes quantes finques i va fer una oferta al Perera que aquest no va poder refusar. Primer va comprar a aquest la propietat que tenia en penyora, però a continuació va comprar el dret de recuperar-la que encara mantenia el Francesc Sagristà. Així va fer-se amo absolut de la propietat. Al Sagristà li va pagar 1.700 lliures pel dret de lluir i quitar, diners que es van esmerçar en pagar diverses deutes que tenia la Gabriela i també en indemnitzar a l'Ignasi Perera pels 8.735 ceps que havia plantat. Al final, el Sagristà només es va poder embutxacar 195 lliures en efectiu.

Maurici Soler de la Plana va haver de pagar llavors, els drets dominicals. Ignorem la part que li va tocar al Duc, però el rector de Fals, mossèn Feliu, va estar ben content, perquè va percebre 446 lliures i 15 sous. El preu total pagat per la Torre Sagimona no deuria ser inferior a les 4.000 lliures.

La remodelació de 1752

El nou amo es va trobar amb una masia en mal estat de conservació. Va encarregar obres d'ampliació i millora al casalot. La vella construcció adossada a la torre de guaita va donar pas a una casa de planta quadrada amb una teulada de quatre aiguavessants i llindes de pedra rogenca a les finestres. En una d'aquestes finestres hi ha inscrita la data de les reformes: 1752

Durant els anys de la màxima expansió de la vinya, diversos parcers van construir les seves tines formant una renglera a la part de ponent de la casa, mentre que les dues tines de l'amo eren dins de la casa.

Segons la inscripció del Registre de la Propietat de 1863, la superfície de la finca és de 293 quarteres i el seu valor de 298 mil rals de billó. El 1889, l'amo Ramon Soler de la Plana, necessitat de numerari, va vendre's sis parcel·les a la part de baix del torrent de la Mallencosa, amb el dret de compartir l'aigua de la font que allí hi neix. En total va vendre 48 quarteres per 4.142 pessetes. El 1892 va hipotecar les seves tres finques de Fals al Banco Hipotecario de España per 33.000 pessetes, amb un interès anual del 5'5%. Les terres de la Torre van ser valorades en 9.000 pessetes. Finalment l'agost de 1903, el Soler de la Plana va vendre's les propietats a Ramon Casas Gibert, de Matamargó. En el moment de la venda, la Torre Segimona comptava amb set parcers, que pagaven la quarta part de la collita de les 50 quarteres de vinya que menaven. Els Casas van tenir la propietat durant tres generacions; del Ramon va passar al Josep, i d'aquest, al Ramon Casas Boladeras. Durant aquest període no es van fer obres a la casa, tret d'un cobert que van fer construir després de la guerra, aprofitant els materials de l'enderroc del mas Grau. Ramon Casas es va vendre la Torre i les altres dues finques seves del Pla de Fals el gener de 1969 pel preu de 8 milions de pessetes a la Cooperativa U.M.A.C.

La Cooperativa ha fet moltes obres i edificacions als voltants de la vella casa, bàsicament granges i magatzems per portar a terme la seva activitat agrícola, de manera que la imatge que presentava la Torre abans de la guerra no s'assembla gens amb l'actual. L'antiga torre de guaita medieval es troba ara empetitida al costat de les sitges i els coberts moderns.

La innovació més recent és l'establiment d'un parc d'energia fotovoltaica, inaugurat el 2008 a prop de la casa, al Turó del Caçadors. Consta de vuit elements amb una potència total de 100 Kw.

Masovers

Des que la família de pagesos propietaris de la Torre la va perdre, fa gairebé 400 anys, els amos absentistes han deixat la casa a cura de masovers. Han estat innumerables i els seus noms se'ls ha endut el vent de la història. Ha quedat en el record però, les famílies dels masovers que han estat a la Torre els darrers 150 anys.

Francesc Moncunill Riera (1848-1906) era el propietari de cal Mosquit, però va llogar casa seva i va agafar la masoveria de la Torre, perquè aquesta tenia molta més terra. Ell i la seva muller Rosa Felip Bové van pujar quatre nois i una noia, els quals van marxar de casa tret del Josep i el Pere. El Josep va morir conco, mentre que el Pere era casat amb Maria Serra Pons. El Pere i la Maria van esdevenir els següents masovers. Tenien sis fills: el Francesc (1903), l'Àngel (1905), la Rosa (1907), el Joan (1909), l'Anna (1911), i el Moisès (1919). Qui es va quedar a casa va ser l'Àngel, que va formar família amb la Mercè Montalà Suñé.

Durant la guerra civil, el Pere Moncunill, endut per l'eufòria revolucionària, es va negar a pagar les parts a l'amo. Just acabat el conflicte, el Casas el va acomiadar sense contemplacions i va haver de marxar cap a Cabrianes. El seu lloc el va ocupar una família que va venir de Bergús. El Josep Comas Òrrit i la Teresa Cantó Viladrich tenien set criatures quan es van instal·lar a la Torre, que es deien Josep, Ramon, Rosa, Joan, Benedicta, Florenci i Miquel. A Fals encara en van batejar dos més, la Concepció i la Maria. En total van tenir 12 criatures, però algunes van morir a l'infància.

Els Comas sembraven molta terra amb l'ajuda dels tres animals que tenien, però a la dècada dels 70 els van substituir per un tractor de la marca SACA. La màquina la van comprar a mitges amb el Clotet d'Oliveres del Pla. Al costat del pare hi treballaven els seus fills Josep i Joan. El fill gran, el Josep Comas, juntament amb la seva muller Dolors Sala Ferrer i els seus fills Jordi, Anna i Pilar van ser qui van ocupar la masoveria, fins i tot després que passés a la Cooperativa. Després de la defunció del Josep, va venir de Navàs la família que s'hi està actualment. Van entrar el setembre del 2000 i està formada per Pere Guilanyà Torra, Otília Bertrans Masferrer, i els seus fills, Jordi i Àngel.

EDICIÓ: Grup de divulgació de la història de Fals, Associació Cultural i Recreativa de Fals

COL·LABORACIÓ: Ajuntament de Fonollosa, Cooperativa UMAC, Arxiu Comarcal de Manresa

LLIBRE: "FALS:les cases", Ernest Molins

FOTOGRAFIES: Arxiu Francesc Villegas Servitja

El contingut d'aquesta edició és de divulgació de la història local del poble de Fals. En cap cas es vol ferir la sensibilitat de ningú i, serà d'agrair que qualsevol errada o inexactitud en els escrits, sigui comunicada als redactors de Falchs.